Curiosa música la d'aquest grup que fa cumbia surfera bastant instrumental. Tenen el seu punt de psicodèlia a la vegada que rememoren les bandes sonores de les pel·lícules de l'Oest. Sempre ben rítmics, divertits i ballables, l'efecte que produeixen és de patxanga, en el bon sentit de la paraula.

Totes les cançons són remarcables com "Sonido amazonico", "Primavera en la selva", "Tres pasejeros", "El borrachito", "Un shipibo en España", "La cumbia del zapatero", "Yo no fui". I que consti que totes les altres són també destacables.

Donat que la cumbia no és l'estil més seguit mundialment, aquest grup és la reivindicació d'aquest gènere i demostren que fugint del populisme fàcil, però sense renunciar a la immediatesa es pot aconseguir molt bona música.