Pop i Chanson

Per sobre tot una veu clara, potent, amb personalitat, convincent. La música és en general simpàtica, amb traces de cabaret, amb ganxo com la que obre el disc "Elle panique", "When The Night Comes ", "Le Saule Pleureur", " La Mam'" o "Don't Call Me Madam" (un xou). I té temps també per incloure-hi una peça amb una certa intriga "Peur Du Noir". A la cançó "Les crepes aux champignons" introdueix guitarres massa feixugues que, en aquest cas, no acaben d'encaixar bé amb la seva veu dolça, però sí aconsegueix sortir-s'en prou bé a "Mon Petit A Petit". És una manera d'evitar convertir el disc només en pop suau i donar-li un to reivindicatiu rock.