Folk/Pop /Indie

Normalment, per tal que un grup ens agradi li hem de fer unes quantes concessions: que si els finals s'enreden, que si criden massa, que no són prou originals... Amb aquest disc de Herman Düne no hi ha gaires retrets a fer-los-hi.

La primera escoltada pot dur a pensar que estem oint un disc de folk tediós a l'ús. Però és com una trampa que ens han posat aquests senyors. El disc creix i creix, s'eixampla i millora cada vegada que el posam. Sembla impossible que sigui el mateix. Que falses són les primeres impressions.

No és un disc superficial, és un disc madur. Va variant d'estat d'ànim sempre amb delicadesa, que no molesta dolçor.

Per cançons com “When the sun rose up this morning”, ”Next year in Zion” o “Baby baby you're my baby” es mereixen una suite a l'Olimp de la música.