Pop, rock, indie cambotjà. Desconec la música que es fa a aquell país, però a mi, em sona a la música xinesa. Però el so de Dengue Fever està més depurat, ha passat per un procés de decantació i li han tret la malodia que massa vegades agreuja el pop asiàtic. I una vegada passat el filtre, ho han mesclat amb indie americà. Això sí, no ha quedat una mescla experimental sinó exòtica una mica glamourosa.

I la cantant! Una veu angelical, aguda que talla. Crea silenci, de fet, quan canta la meva pròpia respiració em sobra, especialment  a "Tiger Phone Card". Llàstima que els cors masculins, més convencionals, no siguin comparables.

 Voldria destacar les cançons: "Sober drive", "Integration", "Ocean of Venus", "Woman in The Shoes" i l'alegre "Mr. Orange".

Si els països asiàtics s'han de convertir en la primera potència mundial, tal vegada la seva cultura guanyarà influència i pes. Per si de cas, podem anar preparant-nos.