Un disc de cares B i rareses. Però no eren ja prou estranys? Podríem jugar amb les paraules i dir que les rareses del rars, per simetria, haurien de ser coses normals. Queda bé però això, en aquest cas, només és un joc de paraules. Segueixen amb el seu ambient fosquet, glamurós, rítmic. Demostren que les seves cares B podrien ser perfectament cares A: els temes inclosos no sonen gens a descartats. Tal vegada no són "comercials"? Són magnètics.

Amb parsimònia rítmica va creant una atmosfera xocant però no ofensiva adornada amb sorolls aquàtics, teclats, algun crit agut (però no estrident). I amb un estil elegant, distant, que provoca una mescla de tristor serena, reflexió, melancolia i condueix, generalment, a seguir mentalment el compàs.