Cançó d'autor, rumba, flamenc. En aquest disc hi la seva clàssica ironia de l'absurd; també cançons que parlen de coses sense sentit, que poden voler dir qualsevol cosa "transparente"; n'Albert s'haurà enamorat i ha fet un parell de peces que parlen d'amor "ciego", "soñando".

Els millors moments apareixen en les cançons divertides, infantils, amb lletres per riure; o són serioses? A pesar del caràcter humorístic i impossible no diuen bajanades: "hongos", "bona nit". I per rumba, "fantasma" és una peça festiva i venjativa. Completen el quadre un parell de contes, no infantils, que són "corazón", en to innocent i "la colilla", anti americà.

I destacar, que Albert Plà ha aconseguit, com ja és costum en ell però en aquest cas més, una molt bona simbiosi entre dos elements ben difícils: lletra i música.