Pop, rock, indie cambotjà. Desconec la música que es fa a aquell país, però a mi, em sona a la música xinesa. Però el so de Dengue Fever està més depurat, ha passat per un procés de decantació i li han tret la malodia que massa vegades agreuja el pop asiàtic. I una vegada passat el filtre, ho han mesclat amb indie americà. Això sí, no ha quedat una mescla experimental sinó exòtica una mica glamourosa.

I la cantant! Una veu angelical, aguda que talla. Crea silenci, de fet, quan canta la meva pròpia respiració em sobra, especialment  a "Tiger Phone Card". Llàstima que els cors masculins, més convencionals, no siguin comparables.

 Voldria destacar les cançons: "Sober drive", "Integration", "Ocean of Venus", "Woman in The Shoes" i l'alegre "Mr. Orange".

Si els països asiàtics s'han de convertir en la primera potència mundial, tal vegada la seva cultura guanyarà influència i pes. Per si de cas, podem anar preparant-nos. 

Música orquestada, molt barroca, excessivament adornada, on moltes cançons van mutant, comencen suaus i es desfasen sense violència, això sí. Les seves possibilitats vocals i la seva habilitat cantant és espectacular. És una cantant en majúscules, és a dir, una CANTANT; té caràcter i dolçor combinats amb total naturalitat.

La seva música té mil detalls i es necessita escoltar-la diverses vegades per apreciar-los tot. Hi ha peces que podrien ser de na Björk, com "Yokushitsu", amb un principi molt ballable, altres d'en Frank Sinatra  "Papaya Mango", hi ha un vals "Poltergeist", però sempre són temes molt carregats.

En conclusió, na Shiina Ringo (també se l'anomena  Shena Ringo) és probablement una superdotada musical. En aquest disc s'ha dedicat a fer una exhibició del seu talent com a compositora i ha explotar a fons la seva virtuosa veu. Si hagués fet només música i no hagués fet tanta ostentació, hauria estat un disc no tan aclaparador, hauria estat el DISC.