Dêlen destaquen més pel que no tenen que pel que tenen. No tenen floritures innecessàries, ni recargolades melodies, ni afegits superflus. Per tant, el que queda és una música senzilla, suau i molt agradable i fàcil d'escoltar potenciada per la veu de la cantant, na Len ("No m'has trobat"), pels instruments de corda (com a "camp de flors") i per la caixa (molt encertat a "vine", per exemple). Un disc que s'escolta sense sobresalts, amb pausa, de forma intimista. Pop de cambra.

Un bon disc de debut, han trobat una bona fórmula, i el repte està en incorporar-hi noves variables per enriquir-la.