Comences el camí acompanyat de les guitarres intranquil·litzants on la veu neutre del cantant és un reforç d'aquesta sensació. És aquesta la ruta que volies? "Cenizas", "El destacamento", "La marca en nuestra frente es la de Caín"

Una mica de claror "Moscas", "Yo soy tu nombre", era això. Has arribat aquí, et mereixes menys suspens. La veu s'implica més, les guitarres no són tant punxants...

La inquietud torna aparèixer, de ple, a "México"... la bateria insistent, el caos.

Reflexió i anyorança del que hem perdut amb els teclats d'"Aleluya" que porta al reconfort de la veu femenina a "Dolores tres pinos".

I acabes fent una festa a "Un arpón de grillos", sense baixar la guàrdia, no fos cas.

Has arribat, "No tienes que decirme nada". Punt.