The Cure ara es diuen Friska Viljor. Han abandonat l'estètica gòtica i s'han tornat una mica frikies, en el sentit més desenfadat del terme. I pel camí han sumat una pinzellada d'estridència, en les tornades.

Al principi del disc no acaben de mostrar les seves cartes i s'amaguen en caçons que no són memorables (tampoc no estan malament) fins que es destapen clarament en una peça que es diu... "The cure" i que hauria de ser un hit de..., doncs sí, de The Cure. Segueixen amb la entretinguda "Taste of her lips", la discotequera "Arpeggio" que juntament amb "old man" i "sunday" són les més agradables del disc.

També tenen temps per cultiva la melancolia amb peces més lentes com ara "oh no", "early money" i "dear old dad".

En definitiva un disc que hauria d'agradar als fans del "The Cure" (en versió no fosca), que pot ser la porta d'entrada a aquest tipus de música als qui no els coneixen o, pels detractors, una manera de replantejar-s'ho.