A vegades mir per lastm la música que escolten els oients dels grups que m'agraden. Un dia, mirant els fans de Sonic Youth em vaig trobar una noia amb quasi els mateixos gustos que jo. I el seu artista més escoltat era Roberta Sá. Això sí, amb Sonic Youth poc s'hi sembla.

Ella fa Samba. També bossanova i música popular brasilera. I que al títol hi surti la paraula "alegria" és descriptiu dels millors moments que ens ofereix. "Alô Fevereiro" és la festa feta cançó. No falla. Però quan intenta fer una música ben dolça (bastant habitual en els artistes brasilers) no arriba als nivells de les peces despreocupades. La seva veu és un privilegi i això fa que qualsevol cosa que canti sigui, en els pitjors dels casos, notable.

 És sorprenent però la poca difusió que té fora de Brasil. Mirant a lasfm (una altra vegada) es pot veure que només l'escolten allà. I pensar que passarà desapercebuda...